L´origen de Cacaolat
Un viatge inspirador
El 26 d’abril del 1931, Marc Viader i Bas, sempre inquiet en la cerca i adaptació de nous coneixements i avanços europeus en ramaderia i en indústries làcties, va sortir de Barcelona acompanyat pel seu fill Joan, amb ferrocarril, cap a Budapest, amb la intenció de visitar la Fira Internacional de Mostres.
Allà els van convidar a un casament en què els van servir una beguda refrescant a base de llet i cacau que va despertar la curiositat inventiva de Joan Viader. Fins aleshores, ni a Catalunya ni a la resta de l’Estat no es coneixia res semblant. El jove industrial, que només tenia 25 anys i l’acabaven d’anomenar gerent de Letona, de seguida va pensar a fabricar industrialment una beguda similar que permetés aprofitar la llet descremada.
La història
El primer batut de llet i cacau del món
Des del 1933 i durant diverses dècades, el xarop concentrat a base de cacau, aromes, sucre, llet i altres substàncies s’elaborava artesanalment a la granja Viader del carrer Xuclà a Barcelona, des d’on es transportava fins a la fàbrica letona, on es feia la resta del procés industrial i l’embotellat.
La fórmula secreta
Els mesos següents va ser temps d’intensa recerca.
Per aromatitzar el cacau i donar-li un buquet diferencial, Joan Viader el creador de la fórmula, va fer nombrosos assajos amb petites quantitats de vainilla, cafè, canyella i espècies. Es van fer tastos de degustació amb familiars i empleats de Letona fins aconseguir trobar el sabor ideal.
Aquell Cacaolat, però, encara era artesanal, A partir d’aquell moment venia la part probablement més difícil: convertir-lo en un producte industrial. Un procés que va suposar haver de vèncer molts més entrebancs.
Un cop aconseguit, Marc Viader i Bas i tots els seus fills es van bolcar també en el finançament i en la promoció de Cacaolat com a part del patrimoni familiar.
El primer batut de llet i cacau del món
El Cacaolat no va ser només un batut fresc i lleuger amb un gust diferent. Empresarialment va diversificar l’oferta dels productes làctics i va generar noves perspectives econòmiques. Va posar en valor un subproducte que fins llavors es llençava, el xerigot (és el líquid que quedava un cop extreta la nata). Avui en diem llet desnatada. Va ampliar la temporada de venda de llet a tot l’any i, molt significativament, als estius, amb el Cacaolat fred (tradicionalment, la llet i la xocolata es consumien calentes i a l’hivern).
L’expansió del Cacaolat
Del 1931 al 1936, la producció del Cacaolat va ser de XXXXXXXXXX unitats. Després del parèntesi de la Guerra Civil, es va recuperar la producció a partir del 1950 i ja el 1951 s’assoleix la xifra de 1.271.525 unitats. A inicis dels anys 70, les vendes de Cacaolat arribaven a 32 milions d’ampolles.
El packaging
Packaging
El packaging de Cacaolat ha evolucionat des de la seva icònica ampolla de vidre original del 1933 fins a les opcions actuals, que inclouen envasos de plàstic reciclable i vidre retornable.
L’evolució del packaging al llarg del temps ha estat sempre caracteritzada per la idea original dels seus fundadors d’utilitzar una ampolla de vidre transparent que mostrava el producte i permetia veure els pòsits de cacau, una característica distintiva de la marca.
La publicitat
La publicitat, la gran aposta de Cacaolat
La publicitat va ser sempre clau per Marc Viader i Bas i la seva família, ja que els va permetre diferenciar-se en un mercat competitiu i consolidar les seves marques. Letona, fundada al 1925, va utilitzar la publicitat per transmetre la qualitat i la higiene de la seva llet en un moment en què aquests aspectes eren essencials per guanyar la confiança dels consumidors.
Més tard, amb el llançament de Cacaolat el 1933, la publicitat esdevingué encara més rellevant, ja que es tractava d’un producte innovador: el primer batut de cacau comercialitzat industrialment. Per donar-lo a conèixer, van apostar per anuncis atractius, eslògans memorables i una imatge de marca que evocava nutrició i plaer, assegurant així el seu èxit i popularitat al llarg de les dècades.
Cacaolat, la marca
Presentació oficial de Cacaolat a la Fira Internacional de Barcelona
L’èxit del nou producte va ser tan gran que de bon principi la degustació del Cacaolat s’oferia gratuïtament en uns gotets de paper parafinat, però, davant del perill que comportava l’aglomeració de públic que volia tastar-lo, es va optar per cobrar-lo a 10 cèntims.
Publicitat i marxandatge
La importància de la publicitat.
A través dels anys, aquest capítol va tenir una importància cabdal, i se li va reservar regularment un percentatge de les quotes de venda, que oscil·lava entre el 4 i el 5%. Cal tenir en compte que a finals dels anys 60 la xifra anual de venda era de 16.000.000 de unitats i que ja s’havien doblat a principis dels 70 (32 milions).
Una “C” polèmica
El 1974 la companyia “The Coca-cola & co” presenta un contenciós administratiu contra el registre de la marca Cacaolat per part de Viader S.A., per la suposada semblança entre les marques i el grafisme de la “C” del logotip. A finals del 1975 es resolt a favor de Cacaolat, descartant-se una semblança suficient que dugués a l’error al mercant i a un intent d’aprofitament del prestigi d’una marca internacional i poderosa, perquè es tenia en compte també la pròpia consolidació i el reconeixement que ja tenia la marca Cacaolat.
Les mascotes del Cacaolat
De “La Negrita” a “En Pepi”
1936
La Negrita va ser la primera “mascota” associada al Cacaolat. Una noia vestida a l’estil de la Polinèsia, acompanyada, en els displays, per un arbre carregat de fruits de cacau.
1950
En Pepi va substituir la voluptuosa mulata després de la guerra. Era un nen esportiu que portava una ampolla gegant i que afirmava que era “más fuerte que Popeye”.
1936-1950
Un simpàtic ninot de neu apareixia també en alguns anuncis reforçant l’eslògan “Cacaolat gelat”
